Esquerra verda, Europa dels pobles, Taronja, Espai Valencà de progrés

Evidentment, no puc deixar de parlar del proper congrés del Bloc, on sembla que el meu estimat i admirat Joan Francesc Mira farà la introducció. I evidentment, tampoc no puc deixar d'abordar allò que sembla el tema estrela: els símbols i les estratègies.

D'una banda, no puc ignorar la punxent lucidesa de l'anàlisi que es fa de l'actual societat valenciana, fins i tot a mi em va semblar una miqueta pessimista, que ja és dir. D'altra banda, tot i que compartesc bona part de les afirmacions que s'hi fan, he de dir que no m'acaben de convèncer els remeis.

És cert que hi ha una bona part del poble valencià que és castellano-parlant i als qui s'hauria d'atraure mitjançant el treball quotidià, més que per la qüestió simbòlica. No tot pot reduir-se a canviar el nom de Calpe pel de Calp. A més a més, crec recordar que fins i tot en els pitjors moments de la transició, Manuel Sanchis Guarner tenia al seu despatx una Senyera amb la banda blava perquè també la considerava com a pròpia.

També és cert que, dins de l'imaginari col·lectiu de la immensa majoria dels valencians, els símbols i els noms "blavers" són els que ens representen. Tal com diu Vicent Baydal, potser la defensa dels nostres símbols "fusterians", ens aliena de bona part de l'electorat que d'altra banda estaria disposat a votar, si no a un partit nacionalista, sí a un partit valencianista.

Tanmateix, em sorgeixen uns quants dubtes:
1) Quants vots es perdran per abraçar els símbols més representatius dels qui ens insulten i agredeixen?
2) Guanyarem eleccions a costa de no saber per a què?
3) Realment aconseguirem que algun ex-UV considere seriosament la possibilitat de votar-nos?

En un homenatge que fa Ferran Torrent en Societat limitada al llibre "Tot un home" de Tom Wolf, hi ha un personatge que ens recorda molt, però que moltíssim a Pere Mayor, i que vol que el seu inexistent partit Front Nacionalista Valencià, deixe de ser un partit de les elits, i que es convertisca en popular, i que atraga a les classe mitjanes i treballadores tal com fa l'ex-PSPV-PSOE.

Jo entenc que és molt dur no tocar poder mai, i veure que la realitat, tossuda com és, ens diu que per aquest camí no anem bé, i que no s'ha de tindre por a canviar. Però a mi la renúncia dels símbols em recorda a la que va fer el PCE quna va acceptar la bandera monàrquica, no crec que això li aportàs massa vots. Esteu segurs de que això serà la solució? Alguns diuen que volen deixar de banda els símbols però els molesta la diferència entre roig i taronja, i trobe que per a molts "blavers", el fet d'escriure en un valencià correcte o esmentar la paraula maleïda, "País", ja serà prou com per a desqualificar-nos com a catalistes o etarres (hi ha pintades d'eixe caire al meu poble).

La qüestió simbòlica, que arrosseguem des de la pallisa de València, no es pot deixar de banda però no sé si jo votaria a un Bloc que renunciara a dir, en veu alta, País Valencià, que rebutjara l'ús de la quatribarrada, o que s'emocionaren amb el regional Himne Regional, tot per aconseguir els vots dels valencians del carrer. No vull imaginar-me l'Enric Morera amb una taronja a la mà al Congrés dels Diputats (espanyols).

I un parell de comentaris finals: recorde que en diverses eleccions europees i espanyoles, els companys i els noms de coalició del bloc han estat molt variats, que si Esquerra Verda, Esquerra dels Pobles, que si ara som Taronges, ara l'Espai Valencià de Progrés ..., cada vegada amb una lema diferent, hem de trobar la nostra pròpia via, però sembla que el nacionalisme valencià ha estat molt erràtic.

També crec que ja es poden acceptar els altres símbols, que això quedarà esborrat per anar plegats de la mà amb el PSM i amb CiU a les europees. Tampoc no és qüestió d'anar amb Extremadura Unida, que diuen que Espanya els furta, com si no foren ells els espanyols !!!.