divendres, 20 de febrer del 2009

El "tragegate"? Tant de bo !!

Després de diversos dies d'espera, per fi se sap quin és l'aforat implicat en la famosa trama de corrupció, tot i que s'ha de dir, pels diners que sembla que manejaven, que és més ben xicoteta.

Qui era, i quins terribles crims havia (pressumptament) comès?, ens preguntàvem els valencians, tan conscients de què hi ha coses que una societat no pot tolerar. Doncs no és cap altre que el molt honorable, i pel que diu Rajoy, molt honrat, Francisco Camps, president de la Generalitat.

Una dona sembla haver dit que ella li havia pagat uns trages per valor de 30.000 euros. I ..., ja està? això era tot?

L'esquerra d'aquest País, o com a mínim alguns que s'anomenen d'esquerra (estic pensant en el PSOE-exPSPV) es pensa que aquesta és la bona, que han trobat potser l'element que mourà el pèndol cap a l'altre costat i que la gent, el poble!, es llevarà la bena dels ulls i descobriran com són de roïns els seus governants, i els portaran a ells fins al cim, és a dir, fins al poder. Sobre tot ara que sembla que tot ix a la llum: que si el parany i els amics de Serafin Castellano, que si l'empresa d'Álvarez Cascos ...

Jo crec que s'equivoquen, i que res no canviarà de forma tan radical com desitjarien. D'una banda les eleccions autnòmiques queden molt lluny, i ja veurem si el tema polític d'aleshores no serà la Segona Gran Depressió, d'una altra banda, tot i que ara ens estem assabentant de moltes coses poc ètiques, que no il·legals com diria el conseller de Governació, no crec que a la gen, el poble!, els interesse el més mínim.

Vull dir que aquestes històries de dónes ocupant feines sense passar per la borsa de treball, que si faig negocis amb els amics, i tota la resta, ja se sabia, i a ningú no li feia res. Algú s'enrecorda de quan van cremar-se els papers de Ciegsa, l'empresa que construeix els col·legis? I Terra Mítica?, i l'afer del Julio Iglesias?

És com quan els PSOE va començar a governar als ajuntaments, tothom coneixia d'algú col·locat, d'algú altre que feia negocis, i d'alguna que altra requalificació de terrenys. I tanmateix a ningú no li importava, perquè la gent veia millorar la seua qualitat de vida, perquè l'oposició era la impresentable dreta d'A.P., i perquè ara ens tocava a "nosaltres", un nosaltres que incloïa a les classes socials que els recolzaven.

Quan es va acabar tot això?, quan la gent va avorrir-se de veure sempre les mateixes cares als telediaris, quan hi hagué la crisi post 92, quan els escàndols no paraven d'eixir un dia sí i l'altre també?. És aquest el mateix cas per al PP? ho dubte. Si ni tan sols els 43 morts de l'accident de Metro van significar res, no sé què pot fer que els deixen de votar.

Això sí, sempre ens quedarà una oportunitat per a emprenyar-nos, i si és possible amb Canal 9 al davant, enviar-los a fregir espàrrecs.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada