Calp/Calpe o el dilema Espanyols/Fallers

No puc fer menys que parlar del canvi de govern de Calp. És de tots sabut que la política municipal és molt, molt diferent de la nacional, ja que es conjuguen interessos particulars, fílies, fòbies i, fins i tot relacions familiars.

Això explica el fet de que es puguen produir pactes, diguem que contra natura, com, per exemple el cas de Pego, on es van conjurar tots els regidors amb sentit democràtic contra la candidatura de Carlos Pasqual. Clar que també el batlle, del PP, ho va pagar després amb la seua substitució per la dona d'aquell home tan amant de la marjal.

Tanmateix, crec que el cas de Calp no és precisament beneficiós per al Bloc, no crec que eixa cita de Cèsar Borja atribuïda a l'actual alcalde com a excusa per obtindre el càrrec siga molt presentable als electors d'altres contrades: jo he votat el Bloc perquè espere d'ells, entre d'altres coses, una defensa del territori, i assabentar-me que pacten i governen amb els mateixos implicats en l'escàndol de l'aigua, doncs, què voleu que vos diga, té un tuf una mica ... immobiliari?

I sembla que, fins ara l'únic èxit palpable que puga oferir el batlle és que ha canviat el nom estranger de "Calpe" pel valencià de Calp. Això em recorda una anècdota, ja comence a parlar com els vells, de quan jo estudiava a la UPV, i vaig formar part, a l'igual que altres companys meus, com a independent en una candidatura del BEA.

Llavors em vaig assabentar de l'existència de dos corrents al si d'aquell grup: els fallers i els espanyols.El corrent més d'esquerres es burlava del corrent nacionalista titllant-los de fallers, indicant així que es preocupaven molt més de la qüestió nacional que no pas de les reivindicacions dels estudiants. Anàlogament, el sector nacionalista criticava el sector d'esquerres titllant-los de ser massa tous en l'aspecte valencianista.

Quina era la meua postura al respecte? doncs el que sempre he defensat que havia de ser l'acció d'un partit nacionalista valencià: fer les coses bé i en valencià. Si s'aconsegueix atraure la gent a votar el Bloc perquè fan una bona política, molts deixaran de banda els recels per la qüestió nacional i potser, fins i tot s'adheriran a ella. Tal vegada s'aconseguirà que ser (i pensar i parlar en valencià) estiga de moda.

Trobe en tot cas, que les justificacions fetes al voltant de Calp i de les altres mocions de censura, Xàbia és un cas a banda, son molt febles i pense que són molt difícils de creure-se-les, ho sent molt Enric, pense que s'hauria de ser més sincer ja que ens posem pragmàtics: les mocions es fan per assolir més quotes de poder, com la batllia de Calp i certes regidories.

I no ens enganyem, el PSOE (declarem d'una vegada difunt el PSPV), no es diferencia en molts casos del PP en els aspectes urbanístics i nacionals (nacionals espanyols, és clar), però per a molts simpatitzants i votants del Bloc, se'ns fa molt dur pensar en un govern del PP en coalició o amb el suport del nostre partit.