dimecres, 16 de desembre del 2009

Block = Amics de ETA = Terra Lliure

Aquesta és la pintada que es pot trobar a una estació de metro del meu poble, amb aquesta "hortografia" tan pròpia d'eixe grupuscle tan assenyat com és el GAV. Feia mesos que no actualitzava el meu bloc, des de les decebedores eleccions europees, perquè estava una mica horroritzat i desanimat amb el caire dels comentaris que trobava en la resta de blocs, però crec que el que representa la pintada hauria de servir de punt de reflexió.

Bàsicament, l'opinió que es mostrava majoritàriament era que calia convertir el Bloc en una espècie de nova Unió Valenciana. Es deien coses com que s'havia fet sempre cas a la nostra mare, la nació catalana, i no cap al nostre pare (la part aragonesa), o era a l'inrevés? tant se val!. També es comentava que calia ser més demagògic (repetirem la xorrada aquella ridícula de la taronja?) i que no calia fer tant esforç en els temes identitaris sinó en presentar-nos com els únics i autèntics defensors de "lo" valencià.

Potser sóc injust i no totes les veus defensaven eixa postura però sí que ho feien una gran majoria i el cert és que em van desil·lusionar moltíssim. Em seblava que per tal d'aconseguir l'accés a les Corts, ens anàvem a deixar tot el nostre bagatge, les nostres reivindicacions, el nostre tarannà, en resum, la nostra raó de ser.

Jo vaig ser delegat a la meua classe de la universitat del BEA, i aleshores ja hi havia una divisió entre "espanyols" (aquells que volien posar l'èmfasi en les qüestions d'esquerres) i els "fallers" (els que defenien més les qüestions nacionals).
Deixant a banda la denominació pejorativa que tan "carinyosament" es dedicaven els uns als altres, queda prou clar que el nacionalisme valencià, almenys tal com jo l'entenc, sempre ha navegat entre eixes dues aigües. Jo sempre pensava que el que calia era fer les coses bé com a delegats, i fer-les en valencià. Lluitant pels interessos dels estudiants en valencià faria atractius els nostres plantejaments nacionalistes.

Encara que trobe comprensible el cabreig pel que podia haver estat i no fou de Toni Cucarella, entenc que la realitat valenciana és la que (dissortadament) és, i que cal partir d'ella per tal canviar-la. El que no trobe tan comprensible és el derrotisme, ni fer nostra la recepta aquella d'en Groucho Marx: "aquests són els meus principis, si no l'agraden en tinc d'altres".

I per què la pintada? Doncs perquè la pintada representa tot el que és el món del blaverisme, almenys a l'Horta Nord, i el que fa impossible de totes totes l'acostament del Bloc a aquesta gent, o l'assumpció dels seus principis. Aquesta gent no vol saber res del tercer espai o de l'evolució dels plantejaments dels nacionalistes valencians. Només fan pintades sobre les pintades nacionalistes, evidentment per a posar la franja blava, o per a llevar la paraula país. Mai no els trobareu fent res de bo, no diuen res de la destrucció de l'Horta, ni de la desaparició de la nostra llengua, ni de la dilució de allò valencià en l'Espanya "una, grande y libre". I no mai votaran el nacionalisme valencià, per molt que canvie.

Potser tants esforços per fer-nos agradables i comprables pel consumidor (votant) valencià, no serviran de res, sinó per arribar al poder: regidors, diputats, consellers? (tant de bo!), i per a fer exactament què? Ser una nova UV? Em tem que ser blavers en les formes ens acabe fent blavers en el fons. I ja sabem com vam acabar ells, fagocitats per la dreta espanyolista. Com acabaria un "Espai Valencià de Progrés" que no fos diferenciable dels blavers? No crec que s'arrepleguen molts vots d'ells, i sí que es perdrien molts d'esquerres i dels (més) nacionalistes.

La meua opinió? Finalment arribaran les eleccions, ens tornarem a quedar a les portes i tornarem a sentir els motius de sempre de l'injust 3%. Tants canvis com hem fet: que si ara som més d'esquerres, que si ara som més nacionalistes, que si hem de ser el tercer espai, que si hem d'acostar-nos als valencianistes tricolors, només ens hauran servit per haver-nos deixat pel camí un bon grapat d'electors desencisats i per tornar al lloc d'eixida.

Això sí, haurem fet el joc a la dreta que ens va fotre la gran pallissa de València i estarem encar més dividits.

3 comentaris:

  1. Hola, m'alegra que tornes a escriure encara que no per les circumstàncies.

    T'escric sobretot perquè crec que tens una percepció equivocada sobre alguns debats. Intente recordar i no recorda cap (però cap, eh) comentari en BlogsValencianistes que aposte per un acostament cap a la gent que representa eixa pintada (GAV, etc). Com tu dius, és injust (a banda d'allunyat de la realitat).

    ResponElimina
  2. Hola Amadeu_horta. Moltes gràcies per participar-hi en el meu bloc!

    Potser m'he explicat malament. No volia dir que els blocs recolzaren un acostament al GAV, sinó que els comentaris que es feien en algunes entrades dels blocs traspuaven "entreguisme", i l'adopció de les idees d'aquells que només han fet que oposar violència davant un projecte de país, millor o pitjor

    Si el Bloc passa a ser indistingible del que representava UV, no val la pena fer política, trobe jo.

    Estic d'acord en què cal presentar-se (presentar-nos) com a nacionalistes valencians perquè, entre Catalunya i Espanya, la immensa majoria dels valencians triarà la segona, però no m'agraden gens els tons de certes propostes, que són iguals que les que jo sentia als vuitanta per part dels blavers.

    Això era, company.

    ResponElimina
  3. Hola escèptic,

    No sóc Amadeu_Horta xD Sóc taronget, però el blog nostre és col·lectiu i hi escrivim els dos. Per cert, si habilites l'opció de fer comentaris posant un nom i una adreça serà més fàcil comentar-te.

    Sobre el tema, entenc el que vols dir. Però com que jo no he viscut políticament conscient l'etapa "d'esplendor" de UV no mire si una proposta em sembla més o menys propera a un partit acabat des de fa anys, sinó més o menys propera a la meua ideologia: nacionalment valencià, i socialment d'esquerres.

    Salut!

    ResponElimina