Un País de províncies

Avui vull parlar d'ells, d'El País, com a símptoma de què passa a l'Espanya que es va considerar més progressista.

No fa massa temps, que Vicent Partal, el director de Vilaweb va escriure un article a l'Avui on venia a dir, si mal no recorde, que el que havia esta diari de capçalera d'una forma d'entendre Espanya, més o menys d'esquerres, i amb un cert regust centralista, estava en decadència. Home, evidentment és tracta d'un comentari interessat, perquè des de fa temps que advoquen, potser amb tota la raó del món, que la premsa escrita va a desaparèixer, i que només en quedaran els diaris digitals. I possiblement passarà això quan andròmines com aquesta no siguen tan escandalosament caríssimes.

El que sí que és cert, és que els intel·lectuals espanyols s'ho miren tot des de Madrid, s'han tornat força més conservadors, els temes de la llengua (l'absurda teoria de la desaparició del castellà!, què més voldríem!), els estatuts. Resumint, la diferència els fa nosa. Que no els reverenciem i que abandonem d'una vegada la nostra llengua (el meu valencià, el nostre català) per comprar només els seus llibres, veure només les seues televisions, i escoltar només les seues ràdios, s'ho agafen com a una afrenta personal.

Doncs el diari esmentat, i el grup a què pertanyen arriben a extrems molt, però que molt ridículs: qualsevol notícia, per mínima que siga, que haja passat a Madrid, es converteix en LA NOTÍCIA.

La ronda d'informacions "regionals", recorre Espanya geogràficament (això sí, interposant La Rioja, entre Euskadi i Navarra), i acaba ... a Madrid. Avui obren les piscines municipals ... a Madrid. En aquest pont de què gaudim ... a Madrid. No plou o no fa fred o no fa calor si no és allí.

Per no parlar-ne dels esports! El Getafe, o el Leganés, sempre seran molt més importants que un Barça, un València o un Mallorca. O els delirants discursos que es van fer arran de la xiulada al rei d'Espanya (que no eren republicans aquests?), criticant els nacionalismes egoïstes que buscaven privilegis a costa de la resta d'espanyols !!!.

I si estos són els de l'Espanya plural o federal ..., crec que me'n vaig, crec que tots hauríem de tindre el dret a marxar d'un estat que ens maltracta, que té gent com l'Aleix Vidal-Quadras, o el Federico Jiménez Losantos. O ja posats, el Bono, l'Ibarra i l'Alfonso Guerra

Ells sí que són provincians, nacionalistes de la província de Madrid, que en bona lògica hauria de pertànyer a Castella - La Manxa, que només donen importància a el que els passa allí: les obres, l'Esperança i els seus espies, la (seua) Fira del Llibre. Que se'l queden i que accepten la nostra independència d'una vegada!