El meu vot a les europees

Bé, primer de tot, he de dir que com sol passar he votat, no per qui m'ha convençut, sinó pel menys roí dels qui s'hi presentaven.


Fem una repassada dels candidats i els partits que els suporten, de menys fins a més esquerra, i sense perdre el punt de vista nacional.

• PSOE, bé, sense entrar en una campanya vergonyosa, maniquea, i d'un nivell intel·lectual inexistent, no em cau gens malament Juan Fernando López Aguilar ni tampoc Andrés Perelló. Tanmateix, diguem que el fet que hagen descobert ara que són d'esquerres, tot i que pensen votar per Barroso com a president de la Comissió, i que incloguen la impresentable de Magdalena antes-partía-que-doblá Álvarez hauria de provocar el rebuig de qualsevol persona d'esquerres, tot i que no siga nacionalista. Quant al seu tarannà espanyolista, no cal ni parlar-ne
  
• ERC i els altres, el candidat no em disgusta, van amb el BNG i Aralar, i s'adscriuran al grup verd del Parlament Europeu. No és que crega que ERC és el millor per al País Valencià en termes de redreçament nacional, però són nacionalistes i són d'esquerres.
• El Bloc i els altres, no sabia si posar aquesta entrada abans que l'anterior. El candidat Enric Nomdedéu m'agrada molt, però va en el sisé lloc, i això farà pràcticament impossible que tinguem veu valenciana a Brusel·les. A més a més, van amb CiU i el PNB, tots dos dretans i que formaran part del grup liberal. Vull que defensen el meu país, però també que defensen els meus drets com a treballador.
• Iniciativa i IU, en fi, estem parlant de l'esquizofrènia d'IPV que ha recolzar a l'EUPV de Glòria Marcos, Magda Sanz, i tota a questa gent que està encara en el món prosoviètic
• I finalment Iniciativa Internacionalista: sincerament no m'abelleix votar pels batasunos, i crec que Toni Cucarella s'equivoca. La llei de partits és injusta, sí, Espanya ens oprimeix, també, però què punyetes tenim nosaltres a veure amb l'ETA, o l'HB? O amb el PNB, ja posats. Llevat d'una certa confluència estratègica d'ajudar-nos uns pobles oprimits als altres. Però amb violència? mai de la vida

Tenim d'altres alternatives, per descomptat: Izquierda Anticapiltalista-Revolta Global, el PCPE, el POSI, UCE, etc., alguns dels quals són profundament i rabiosa centralistes.

I si parlem d'alternatives nacionalistes de dretes, doncs el Partit Republicà Català (quants vots en trauran al País Valencià?), i en certa manera (ja sé que és molt discutible) Unió Valenciana.

Dels feixistes-franquistes, els antieuropeus-lerrouxistes, i els d'Uniformidad Populismo y Demagogia, crec que no val la pena donar-los massa espai: nostàlgics de la dictadura (Mayor Oreja) i de l'auto-odi (l'Alejo), un oportunista que ha tocat a totes les portes (Miguel Durán), i qui siga dels unionistes, que segur que trobarà que la culpa de tot plegat està en el català o en els "privilegis" de Catalunya.

En fi, jo hagués volgut donar el meu vot a un candidat (o candidata) del Bloc que tingués possibilitats d'eixir elegit i representar el meu País a Europa, dissortadament, he hagut de triar entre dos nacionalistes catalans, un de CiU i un altre d'ERC, i aquí ha entrat en joc la meua consciència de classe, o com a mínim les meus afinitats socials.

I ja no diré més, però crec que ho he deixat prou clar. Ara, a esperar els resultats d'aquests comicis.