El PP i els de les immobiliàries

Això sembla el típic acudit, en què s'assemblen els dirigents del PP i el personal d'una immobiliària?

Bé, dissortadament, m'he vist obligat a tractar amb unes quantes agències immobiliàries, i vos puc assegurar que les semblances són increïbles. Jo visc a un poble de l'Horta Nord, un d'eixos que formava part d'allò que s'anomenà "cinturó roig" i on encara mana el PSOE, gràcies a la indulgència del Bloc. Amb eixes pistes, ben segur que no deu ser massa difícil esbrinar de quin poble es tracta.

Doncs resulta que ací hi ha molta tolerància, per no dir que complaença, amb els locals d'oci nocturn i els bars en general, de forma que, a causa de viure en un primer, he de marxar a viure a un altre lloc. Aquest fet, també m'ha permès conèixer molts altres pobles i indrets del meu País, on el meu poble ix generalment malparat en la comparació (per exemple amb Meliana, tan valencià i tan bonic).

També m'ha forçat a tractar amb molts impresentables de les immobiliàries, que han proliferat tant o més que els videoclubs als vuitanta i que ara patiran la mateixa sort que aquells, només sobreviuran les més professionals. I quin tipus de personals t'hi pots trobar?

• L'inculte amb molta barra i que et tracta amb massa familiaritat: el president de la Diputació de València
• El que et menteix amb total impudícia: Rafael Blasco
• El que possiblement cobra en negre i no para de dir fill de puta: Carlos Fabra
  
• El director de la sucursal, que no s'entera de què fan els seus subordinats i que no sap més que figurar i vendre fum: Paco (Francesc? Francisco?) Camps
  

I sobre tot:

• la devastació que deixen al seu pas
  
• les frases lapidàries de l'estil "com pugen els preus dels pisos!" com si no en tingueren cap responsabilitat del que passa
  
• els seus clixés a l'hora de parlar
• com et volen vendre com si fóra un palau, el que és una barraca que es cau a trossos
• com menteixen en quasi cada frase
  

Espere que algun dia els valencians se n'adonen de l'estafa i canvien per algú que realment s'estima la terra, la llengua, i que pot aportar sang nova, és a dir, el Bloc.

En eixes estem!

Calp/Calpe o el dilema Espanyols/Fallers

No puc fer menys que parlar del canvi de govern de Calp. És de tots sabut que la política municipal és molt, molt diferent de la nacional, ja que es conjuguen interessos particulars, fílies, fòbies i, fins i tot relacions familiars.

Això explica el fet de que es puguen produir pactes, diguem que contra natura, com, per exemple el cas de Pego, on es van conjurar tots els regidors amb sentit democràtic contra la candidatura de Carlos Pasqual. Clar que també el batlle, del PP, ho va pagar després amb la seua substitució per la dona d'aquell home tan amant de la marjal.

Tanmateix, crec que el cas de Calp no és precisament beneficiós per al Bloc, no crec que eixa cita de Cèsar Borja atribuïda a l'actual alcalde com a excusa per obtindre el càrrec siga molt presentable als electors d'altres contrades: jo he votat el Bloc perquè espere d'ells, entre d'altres coses, una defensa del territori, i assabentar-me que pacten i governen amb els mateixos implicats en l'escàndol de l'aigua, doncs, què voleu que vos diga, té un tuf una mica ... immobiliari?

I sembla que, fins ara l'únic èxit palpable que puga oferir el batlle és que ha canviat el nom estranger de "Calpe" pel valencià de Calp. Això em recorda una anècdota, ja comence a parlar com els vells, de quan jo estudiava a la UPV, i vaig formar part, a l'igual que altres companys meus, com a independent en una candidatura del BEA.

Llavors em vaig assabentar de l'existència de dos corrents al si d'aquell grup: els fallers i els espanyols.El corrent més d'esquerres es burlava del corrent nacionalista titllant-los de fallers, indicant així que es preocupaven molt més de la qüestió nacional que no pas de les reivindicacions dels estudiants. Anàlogament, el sector nacionalista criticava el sector d'esquerres titllant-los de ser massa tous en l'aspecte valencianista.

Quina era la meua postura al respecte? doncs el que sempre he defensat que havia de ser l'acció d'un partit nacionalista valencià: fer les coses bé i en valencià. Si s'aconsegueix atraure la gent a votar el Bloc perquè fan una bona política, molts deixaran de banda els recels per la qüestió nacional i potser, fins i tot s'adheriran a ella. Tal vegada s'aconseguirà que ser (i pensar i parlar en valencià) estiga de moda.

Trobe en tot cas, que les justificacions fetes al voltant de Calp i de les altres mocions de censura, Xàbia és un cas a banda, son molt febles i pense que són molt difícils de creure-se-les, ho sent molt Enric, pense que s'hauria de ser més sincer ja que ens posem pragmàtics: les mocions es fan per assolir més quotes de poder, com la batllia de Calp i certes regidories.

I no ens enganyem, el PSOE (declarem d'una vegada difunt el PSPV), no es diferencia en molts casos del PP en els aspectes urbanístics i nacionals (nacionals espanyols, és clar), però per a molts simpatitzants i votants del Bloc, se'ns fa molt dur pensar en un govern del PP en coalició o amb el suport del nostre partit.

Bé, com tots els blocs (blogs? bitàcoles?) aquest tindrà un cert caire, diguem que "onanista", ja que hi escriuré les meues dèries, manies, i cabòries, com diria el Montilla del Polònia.

Donat que em considere un nacionalista, "en la mesura que m'obliguen a ser-ho, l'indispensable i prou" i que vaig nàixer als anys setanta, diguem que la meua visió del món està influïda per aquests dos fets: el valencià que empraré serà més a prop del de l'IEC que al de l'AVL, i supose que sóc més fusterià que tricolor. Pel que fa a la meua ideologia, he d'afegir que sóc un votant i simpatitzant del Bloc, tot i que això no vol dir que m'agrade tot el que fa. I respecte el nom de la llengua, preferisc dir-li valencià en el dia a dia, tot i que quan escriga sobre la nostra comunitat lingüística, utilitzaré la denominació més acadèmica de català, sense cap problema.

Els temes de què parlaré versaran principalment sobre tot allò que ens afecte a nosaltres, els valencians, vist des de la meua òptica ben particular: escèptica, d'esquerres i nacionalista, tot i que de tant en tant també deixaré lloc a altres temes: la ciència i la informàtica, les dues grans passions meues.

Amb tot això, espere que si algú pica i llig el meu bloc, que no li resulte massa avorrit.

Epa, encetem aquesta història.